Inclupèdia

Hola famílies, benvinguts.
Aquest espai recollirà les terminologias més utilitzades a l’educació inclusiva.

Si voleu compartir alguna definició en aquest espai, pots fer-ho a través del nostre correu electrònic: ampaescoladeboscmontjuic@gmail.com


 

CAD – Comissió Atenció a la diversitat

Comissió Atenció a la diversitat: A la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre hi participen l’equip directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, orientador del centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals de la USEE), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa.És l’espai institucional en el qual es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes mesures, es revisen i es promouen canvis per millorar els resultats, l’acollida i l’èxit de tot l’alumnat.

Comisión Atención a la diversidad: A la Comisión de Atención a la Diversidad del centro participan el equipo directivo, los docentes especializados en atención a la diversidad (maestras de educación especial, orientador del centro, profesorado de pedagogía terapéutica, maestras de refuerzo, profesorado del aula de acogida, profesionales de la USEE), el psicopedagog del equipo de asesoramiento y orientación psicopedagógica (EAP) y los coordinadores o representantes de los diferentes equipos docentes o ciclos, según la etapa educativa.

Es el espacio institucional en el cual se planifican las medidas de centro para atender la diversidad del alumnado, se hace el seguimiento de estas medidas, se revisan y se promueven cambios para mejorar los resultados, la acogida y el éxito de todo el alumnado.

CDIAP – Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç

Els CDIAP s’adrecen als infants que es troben en situacions com aquestes i a les seves famílies:Infants que en condicions normals no necessiten aquesta atenció, però el medi familiar i social en què viuen poden fer-la necessària.

Infants que en condicions normals no arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat i, per tant, necessiten una atenció per aconseguir-ho.

Infants que presenten malformacions evidents, defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i d’altres anomalies.

Es prioritza l’atenció als infants de menys de tres anys i als infants amb afectació greu, sense perjudici del caràcter universal dels serveis d’atenció precoç.

Los CDIAP se dirigen a los niños que se encuentran en situaciones como estas y a sus familias:

Niños que en condiciones normales no necesitan esta atención, pero el medio familiar y social en que viven pueden hacerla necesaria.

Niños que en condiciones normales no llegan a un desarrollo adecuado a su edad y, por lo tanto, necesitan una atención para conseguirlo.

Niños que presentan malformaciones evidentes, defectos congénitos, lesiones cerebrales de cualquier origen y otras anomalías.

Se prioriza la atención a los niños de menos de tres años y a los niños con afectación grave, sin perjuicio del carácter universal de los servicios de atención precoz.

SMIJ – Centre de Salut Mental Infantojuvenil

El CSMIJ és un servei sanitari destinat a proporcionar assistència ambulatòria especialitzada en salut mental a la població infantil i juvenil. Els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinàries i estan formats per psiquiatres, psicòlegs/as, treballadors/as socials i personal d’infermeria, entre altres.El CSMIJ es un servicio sanitario destinado a proporcionar asistencia ambulatoria especializada en salud mental a la población infantil y juvenil. Los equipos que prestan esta atención son multidisciplinares y están formados por psiquiatras, psicólogos/as, trabajadores/as sociales y personal de enfermería, entre otros.

DICTAMEN d’escolarització

El dictamen d’escolarització és un informe específic que s’elabora per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. És un document oficial que estableix diverses mesures i propostes:D’una banda “certifica” que un alumne presenta necessitats educatives especials.

Especifica quins són aquestes necessitats especials.

Dictamina quins són els recursos humans i materials extraordinaris que necessita.

I finalment, proposa a l’Administració Educativa, quin és la modalitat d’escolarització més adequada per a aquest alumne, en funció de les seves necessitats especials.

El dictamen de escolarización es un informe específico que se elabora para el alumnado con necesidades educativas especiales. Es un documento oficial que establece varias medidas y propuestas:

Por un lado “certifica” que un alumno presenta necesidades educativas especiales.

Especifica cuáles son esas necesidades especiales.

Dictamina cuáles son los recursos humanos y materiales extraordinarios que necesita.

Y por último, propone a la Administración Educativa, cuál es la modalidad de escolarización más adecuada para ese alumno, en función de sus necesidades especiales.

DISLÈXIA

Dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge l’origen del qual és neurobiològic. Es manifesta en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, presentant dificultats en el procés lector, com també en l’escriptura i en l’ortografia i, en general, amb tot el que tingui a veure amb la descodificació dels símbols que nosaltres mateixos hem creat per a la nostra comunicació (les lletres i els nombres). És independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional, i es dóna malgrat una intel·ligència normal o per sobre de la mitjana.Tota persona amb dislèxia pot arribar a l’aprenentatge de la lecto-escriptura, si se li brinda una metodologia adequada, i d’acord a la seva forma diferent de percebre el món dels símbols. Per això, resulta de vital importància un diagnòstic precoç que permeti intervenir al més aviat possible en el procés d’aprenentatge, evitant així que es desenvolupin efectes secundaris més difícils de tractar, com la depressió i la inhibició progressiva, conseqüències d’un tractament inadequat hagut de, principalment, al gran desconeixement i desinformació existent en la nostra societat.

Dislexia es una dificultad específica de aprendizaje cuyo origen es neurobiológico. Se manifiesta en el aprendizaje de la lecto-escritura, presentando dificultades en el proceso lector, como también en la escritura y en la ortografía y, en general, con todo lo que tenga que ver con la decodificación de los símbolos que nosotros mismos hemos creado para nuestra comunicación (las letras y los números). Es independiente de cualquier causa intelectual, cultural y emocional, y se da a pesar de una inteligencia normal o por encima de la media.

Toda persona con dislexia puede llegar al aprendizaje de la lecto-escritura, si se le brinda una metodología adecuada, y de acuerdo a su forma distinta de percibir el mundo de los símbolos. Por ello, resulta de vital importancia un diagnóstico precoz que permita intervenir lo antes posible en el proceso de aprendizaje, evitando así que se desarrollen efectos secundarios más difíciles de tratar, como la depresión y la inhibición progresiva, consecuencias de un tratamiento inadecuado debido, principalmente, al gran desconocimiento y desinformación existente en nuestra sociedad.

DIVERSITAT FUNCIONAL

Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilizar-se a l’Estat espanyol a iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat al Foro de Vida Independiente, del mes de gener del 2005 i pretén substituir a altres la semàntica dels quals pot considerar-se pejorativa, tals com “discapacitat” o “minusvalidesa”. Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora sobre la diversitat funcional.Existeixen moltes paraules àmpliament utilitzades en diferents àmbits per denominar al col·lectiu de dones i homes amb diversitat funcional. La més utilitzada a l’Estat espanyol és “minusvàlid”: tant en els mitjans de comunicació com en els carrers, les persones amb diversitat funcional formen part d’un col·lectiu “menys vàlid”, o que “val menys”.

Amb el terme diversitat funcional es proposa una nova visió que no és negativa que no implica malaltia, deficiència, paràlisis, retard, etc. independentment de l’origen patològic, genètic o traumàtic de la diversitat en qüestió. No obstant, no es nega el fet de que es parla de persones que són diferents de la norma estadística i que per aquest motiu realitzen algunes de les seves funcions de manera diferent a la mitja de la població.

Diversidad funcional es un término alternativo al de discapacitado que ha empezado a utilizar-se al Estado español a iniciativa de los propios afectados. El término fue propuesto al Foro de Vida Independiente, del mes de enero del 2005 y pretende sustituir a otros la semántica de los cuales puede considerarse peyorativa, tales como “discapacitado” o “minusvalía”. Se propone un cambio hacia una terminología no negativa, no rehabilitadora sobre la diversidad funcional.

Existen muchas palabras ampliamente utilizadas en diferentes ámbitos para denominar al colectivo de mujeres y hombres con diversidad funcional. La más utilizada en el Estado español es “minusválido”: tanto en #los medios como en las calles, las personas con diversidad funcional forman parte de un colectivo “menos válido”, o que “vale menos”.

Con el término diversidad funcional se propone una nueva visión que no es negativa que no implica enfermedad, deficiencia, parálisis, retraso, etc. independientemente del origen patológico, genético o traumático de la diversidad en cuestión. No obstante, no se niega el hecho de que se habla de personas que son diferentes de la norma estadística y que por este motivo realizan algunas de sus funciones de manera diferente a la media de la población.

EAP – Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica

Donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.EAP (Equipo de asesoramiento y orientación psicopedagógica)
Apoyan al profesorado y a los centros educativos en la respuesta a la diversidad del alumnado y en relación a los alumnos que presentan necesidades educativas especiales, así como a sus familias.

NEE – Necessitats educatives especials

S’entén per necessitats educatives especials (NEE) aquelles afectacions temporals o permanents, com ara discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, sobredotació o condicions associades a la història educativa i escolar de l’alumnat, que requereixen una atenció escolar especialitzada.

NEE (Necesidades educativas especiales)
Se entiende por necesidades educativas especiales (NEE) aquellas afectaciones temporales o permanentes, como por ejemplo discapacitados psíquicas, motrices o sensoriales, sobredotació o condiciones asociadas a la historia educativa y escolar del alumnado, que requieren una atención escolar especializada.

INCLUSIÓ escolar

La inclusió escolar fa referència a la manera de tractar a tots els alumnes amb equitat, valorant les diferències de forma positiva, com quelcom valuós i positiu per a tots. Parlem d’inclusió quan tots els alumnes hi participen activament dins d’aquest entorn.

INCLUSIÓN ESCOLAR

La inclusión escolar hace referencia a la manera de tratar a todos los alumnos con equidad, valorando las diferencias de forma positiva, como algo valioso y positivo para todos. Hablamos de inclusión cuando todos los alumnos participan activamente dentro de este entorno.

PI – Pla individualitzat

Pla individualitzat: és una  eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu.Plan Individualizado: es una herramienta para la planificación de medidas, actuaciones y apoyos para dar respuesta a situaciones singulares y complejas de determinados alumnas, porque puedan aprender y participar en la vida del centro educativo.

Models  – Pautes

TEA – Trastorn de l’Espectre Autista

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 100 naixements i és quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones.El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins a l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo ja abans del segon any de vida.

Avui en dia s’ha demostrat que una detecció precoç, una intervenció psico-educativa especialitzada i amb la intensitat necessària i els suports adequats, milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb TEA, ja que els permeten adquirir habilitats comunicatives i de relació i desenvolupar un major grau d’autonomia personal.

El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat. Cal doncs garantir-los els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.

El Trastorno del Espectro Autista (TEA) es un trastorno neurológico que afecta la percepción y al procesamiento de la información. Se presenta con una prevalencia de 1 de cada 100 nacimientos y es cuatro veces más frecuente entre los hombres que entre las mujeres.

El diagnóstico de TEA incluye un colectivo muy diverso de personas que muestran una alteración significativa en el desarrollo de las habilidades de comunicación, lenguaje y relación social, y que a menudo manifiestan intereses restringidos y conductas repetitivas y estereotipadas.

El trastorno autista se hace evidente antes de los tres años, aunque a menudo se diagnostica más tarde. En algunos casos, puede no ser detectado hasta la edad escolar obligatoria. Sin embargo, los instrumentos de detección temprana y diagnóstico específicos permiten identificarlo ya antes del segundo año de vida.

Hoy en día se ha demostrado que una detección precoz, una intervención psico-educativa especializada y con la intensidad necesaria y los apoyos adecuados, mejoran muy significativamente el pronóstico y la calidad de vida de las personas con TEA, puesto que los permiten adquirir habilidades comunicativas y de relación y desarrollar un mayor grado de autonomía personal.

El TEA es un trastorno permanente que persiste a lo largo de la vida. Las personas con TEA son ciudadanos de pleno derecho especialmente vulnerables por su diversidad. Hace falta pues garantizarlos los apoyos necesarios en todos los ámbitos para la inclusión educativa, laboral y social.

TEL – Trastorn específic del llenguatge

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) abans anomenat Disfàsia, és una dificultat amb el llenguatge que no és causada per cap dèficit evident en l’àmbit neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar el desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa.Existeix gran variabilitat quant als problemes i casos que es consideren com a TEL però podem considerar com a característiques generals les següents:

Hi ha un nivell lingüístic inferior a l’esperat pel grup d’edat (es considera que ha d’existir un retràs d’almenys 12 mesos, o de al manco 1,25 desviacions típiques per sota de la mitja de la població normal en un test de llenguatge).

El nin presenta un desenvolupament normal en l’àmbit cognitiu, social, d’autoajuda i motor.

No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.

Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció) pero no a la comunicativa; és a dir, que els nins amb TEL solen mantenir una intenció comunicativa important.

El problema és evident des de les primeres etapes de l’adquisió del llenguatge (2-3 anys).

Els dèficits tenen un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar durant el temps i els nins poden acabar rebent un diagnòstic més sever (retràs menta, autisme, etc …).

En definitiva, no existeix una causa coneguda que pugui explicar la gravetat del retràs en el llenguatge.

El Trastorno Específico del Lenguaje (TEL) antes llamado Disfàsia, es una dificultad con el lenguaje que no es causada por ningún déficit evidente en el ámbito neurológico, sensorial, intelectual o emocional, y que puede afectar el desarrollo del vocabulario, la gramática y las habilidades de conversación.

Existe gran variabilidad en cuanto a los problemas y casos que se consideran como TEL pero podemos considerar como características generales las siguientes:

Hay un nivel lingüístico inferior al esperado por el grupo de edad (se considera que tiene que existir uno rendirás de al menos 12 meses, o de a el carezco 1,25 desviaciones típicas por debajo de la media de la población normal en un test de lenguaje).

El nin presenta un desarrollo normal en el ámbito cognitivo, social, de autoayuda y motor.

No existen déficits sensoriales ni alteraciones cerebrales asociadas.

Los déficits afectan a la competencia lingüística (comprensión y producción) pero no a la comunicativa; es decir, que los nins con TEL suelen mantener una intención comunicativa importante.

El problema es evidente desde las primeras etapas de la adquisió del lenguaje (2-3 años).

Los déficits tienen un carácter evolutivo, de forma que si no se realiza una intervención adecuada, los problemas suelen empeorar durante el tiempo y los nins pueden acabar recibiendo un diagnóstico más severo (rendirás menta, autismo, etc …).

En definitiva, no existe una causa conocida que pueda explicar la gravedad del rendirás en el lenguaje.

USEE – Unitats de suport a l’educació especial

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Correspon a l’equip directiu del centre dur a terme la dinamització d’aquest procés.Els professionals assignats a aquestes unitats han de prioritzar l’elaboració, coordinadament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics o adaptats que facilitin la participació d’aquest alumnat en les activitats generals del grup i l’acompanyament, quan calgui, d’aquests alumnes en les activitats a l’aula ordinària, col·laborant en el procés educatiu de l’alumnat. Així mateix, desenvoluparan activitats específiques, individuals o en grup reduït, quan els alumnes ho requereixin.

Els alumnes amb necessitats educatives especials han de formar part d’un grup ordinari.

En la presa de decisions referides a l’alumnat amb necessitats educatives especials ha de participar el professorat mitjançant els equips docents i la comissió d’atenció a la diversitat.

L’alumnat atès pels professionals de la USEE té com a marc curricular de referència amb caràcter general el mateix que s’estipula per al conjunt de l’alumnat, reflectit en el projecte educatiu. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu pla individual. Serà l’equip docent qui establirà els criteris treballant de manera coordinada amb la comissió d’atenció a la diversitat.

El professorat de la USEE ha de col·laborar amb el tutor/a del grup ordinari en la tutoria individual dels alumnes que atén i el seguiment del seu procés d’aprenentatge i ha d’aportar a la comissió d’avaluació tota la informació sobre l’evolució de l’alumne/a en aquelles àrees en què tingui una intervenció directa, aportant elements per a la valoració dels aprenentatges i el seu procés de maduresa. Així mateix, tot el professorat que imparteixi docència a l’alumne/a ha d’aportar les valoracions corresponents. La junta d’avaluació pot preveure la possibilitat de fer una sessió d’avaluació complementària per a avaluar l’alumnat atès amb professionals de la USEE.

Unidades de apoyo a la educación especial

Las unidades de apoyo a la educación especial (USEE) son unidades de recursos para favorecer la participación del alumnado con necesidades educativas especiales en entornos escolares encomenderos con el compromiso de la comunidad educativa para avanzar como escuela inclusiva. Corresponde al equipo directivo del centro llevar a cabo la dinamización de este proceso.

Los profesionales asignados a estas unidades tienen que priorizar la elaboración, coordinadamente con el profesorado del grupo ordinario, de materiales específicos o adaptados que faciliten la participación de este alumnado en las actividades generales del grupo y el acompañamiento, cuando haga falta, de estos alumnos en las actividades al aula ordinaria, colaborando en el proceso educativo del alumnado. Así mismo, desarrollarán actividades específicas, individuales o en grupo reducido, cuando los alumnos lo requieran.

Los alumnos con necesidades educativas especiales tienen que formar parte de un grupo ordinario.

En la toma de decisiones referidas al alumnado con necesidades educativas especiales tiene que participar el profesorado mediante los equipos docentes y la comisión de atención a la diversidad.

El alumnado atendido por los profesionales de la USEE tiene como marco curricular de referencia a todos los efectos el mismo que se estipula para el conjunto del alumnado, reflejado en el proyecto educativo. Las adaptaciones que se hagan para cada alumno se determinarán en su plan individual. Será el equipo docente quién establecerá los criterios trabajando de manera coordinada con la comisión de atención a la diversidad.

El profesorado de la USEE tiene que colaborar con el tutor/a de el grupo ordinario en la tutoría individual de los alumnos que atiende y el seguimiento de su proceso de aprendizaje y tiene que aportar a la comisión de evaluación toda la información sobre la evolución del alumno/a en aquellas áreas en que tenga una intervención directa, aportando elementos para la valoración de los aprendizajes y su proceso de madurez. Así mismo, todo el profesorado que imparta docencia al alumno/a tiene que aportar las valoraciones correspondientes. La junta de evaluación puede prever la posibilidad de hacer una sesión de evaluación complementaria para evaluar el alumnado atendido con profesionales de la USEE.

VETLLADOR/A

Donen suport a l’autonomia dels infants amb un alt grau de dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre docent.VETLLADOR/A
Apoyan a la autonomía de los niños con un alto grado de dependencia, para que puedan participar en todas las actividades y realizar sus tratamientos específicos en el centro docente.

Web de l'Associació de pares i mares de l´escola